L’expressió “fracàs escolar” ,  és d’ús corrent i poc clar,  designa alhora les dificultats  i els fracassos durant el  procés d´aquisició dels  aprenentatges escolars, així  com les conseqüències que  deriven d’aquest fet. Les  formes i graus del fracàs  poden variar molt.

Considerem que és molt important realitzar una bona valoració per esbrinar els factors que estan intervenint en la causa, i encara més important, en el manteniment, del baix rendiment. És el punt de partida de les decisions de tractament posteriors: treball terapèutic, reeducatiu, logopèdic o sovint una derivació a reforç escolar.

Entre les causes que més freqüentement provoquen problemes escolars ens trobem amb:

Trastorns de l’aprenentatge: problemes específics amb l’escriptura, lectura, càlcul o ortografia, sense que existeixin altres problemes cognitius.

Problemes emocionals. Estan asociats amb molta freqüència al fracàs escolar. Un bon desenvolupament del procés d’aprenentatge requereix concentració, atenció, memòria, perserverança, participació, motivació…Tots aquests processos es veuen molt afectats quan existeixen conflictes o trastorns interns, que evidentment varien en funció de la gravetat.

Motivacionals. Quan no existeix actitud positiva o atracció cap a l’aprenentatge. La desmotivació pot venir donada, entre altres factors, per què l’alumne sent que el que estudia no li serveix per a la vida real, sobretot en adolescents.

Manca d’esforç. L’estudiant dedica menys temps del necessari o no aprofita aquest temps al fer un estudi amb escassa intensitat. Sovint, no coneixen o no fan servir, les tècniques d´estudi adequades.

Retard en la maduració. Cal un reforç perquè l’estudiant pugui desenvolupar tot el seu potencial.

Problemes orgànics, de caire neurològic o malalties cròniques que provoquen cert grau d’absentisme i cansament.

Per superar aquestes dificultats acadèmiques, és imprescindioble comptar amb una comunicació regular amb el tutor/a de l’escola.

Alhora, és necessari un assessorament als progenitors, per a que mantinguin una actitud activa, augmentin la confiança i es converteixen en principals agents de canvi positiu dels propis fills.